La quantitat i característiques dels graduats universitaris recents són el resultat d’un procés d’expansió educativa experimentat en les últimes dècades, que ha estat fruit de la convergència d’estratègies de les famílies, l’estat i els ocupadors. Aquest fenomen ha comportat un fort creixement de la proporció de cada generació que accedeix a la universitat i de la qual es gradua. En el cas espanyol aquest fenomen es va traduir en l’accés a la universitat de més d’un terç dels joves durant l’última dècada. Aquest procés es va iniciar als anys seixanta però ha adquirit el seu major auge durant el període democràtic. Cal destacar que la participació femenina ha adquirit un rol destacat en aquest procés d’expansió de l’educació superior.

D’altra banda, les nostres societats i les nostres economies estan patint profundes transformacions i crisi. Davant d’aquests canvis s’afirma que l’elevació del nivell educatiu és un factor decisiu per afrontar-los amb èxit. Però no ho fa de manera uniforme, sinó que respon a la construcció d’estratègies pròpies dels diferents col · lectius d’universitaris que han augmentat la seva diversitat-a la vegada que augmentava la seva quantitat-i també a les oportunitats que ofereix el context laboral en què es desenvolupen. És per això que les transformacions dels nostres sistema universitari sovint planteja el següent interrogant: posen aquestes transformacions en dubte altres objectius com el de l’equitat, prevalent durant les últimes dècades, en què el sistema universitari espanyol ha jugat un paper destacat?

En la presa de decisions sobre les necessitats d’educació i formació, els governs i els agents socials han d’afrontar nombrosos reptes, un dels quals fa referència a l’oferta d’educació universitària. El marc de referència de les polítiques universitàries ha canviat de dimensió i actualment se situa dins de la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Conèixer del grau d’equitat i mobilitat professional que subjau en el procés d’expansió educativa de la població universitària i dels graduats en el moment previ de la reforma ens permetrà, tenir un punt de referència per comparar-los amb aquells que han estat afectats per les reformes en curs i construir una metodologia per al seguiment dels egressats en les generacions futures.

Aquesta investigació compta amb el invalorable recurs proveït per l’enquesta realitzada per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) el 2008 sobre la inserció professional dels titulats catalans del 2004. Aquesta enquesta, va incorporar noves variables referents a la família d’origen i al rendiment acadèmic preuniversitari i universitari i ens brinda l’oportunitat de realitzar una explotació estadística d’aquestes dades, a la vegada que serà la base d’un treball qualitatiu.

Aquesta investigació té com a objectius:

a) Analitzar el comportament dels diversos col · lectius d’estudiants i els efectes de les configuracions institucionals que limiten o promouen aquests comportaments, davant els canvis socials, econòmics i polítics, amb especial atenció a les estratègies educatives, socials i professionals.
b) Valorar el grau d’equitat i mobilitat professional que subjau en el procés d’expansió educativa de la població universitària.
c) Avançar en el desenvolupament teòric i metodològic de l’anàlisi dels itineraris dels graduats universitaris.
d) Obtenir informació quantitativa i qualitativa sobre els diferents col · lectius d’estudiants i graduats universitaris;
e) Proposar una metodologia de seguiment de l’impacte de les polítiques universitàries sobre l’equitat en l’accés i la mobilitat ocupacional dels graduats.

La indagació sobre els tipus de trajectòries es durà a terme utilitzant, en termes teòrics i metodològics, els treballs realitzats pel GRET en els seus vint anys d’experiència en investigació sobre itineraris de formació i inserció professional dels joves i la metodologia que utilitzarem és quantitativa i qualitativa.